Valors i participació democràtica

Valors i participació democràtica

No m’agrada generalitzar, però llegint l’article sobre Sergio Beser Ortí, “Un sabio de Morella”, que recorda els valors del treball, la passió per la lectura, el rebuig a la dictadura, l’afany de participació i les relacions de fraternitat que es vivien a la facultat; m’he quedat clar que no són precissament els que imperen en aquest àmbit d’aprenentatge, però tampoc al carrer, ni en el dia a dia.

Potser és cert que la política no sap, a dia d’avui, generar cap atractiu; però és que sovint confonem Democràcia, política i sistema de partits. I al meu entendre, la democràcia si que s’ha dotat dels mecanismes de participació necessaris; que són els darreres conceptes que expressava anteriorment. Així doncs, no val al.legar la nostra passivitat en base a falta de sistemes de participació o a la poca utilitat dels mateixos.

I amb això recordo una frase del meu primer any de carrera que deia: <si pasas de la política, la política pasará por encima de ti>. Pot sonar extremista, però si quan se’t pregunta no contestes, si quan se’t consulta no tens resposta, és normal que altres (els convençuts del sistema democràtic) decideixin per tu. És llavors quan es produeix aquella situació tan estesa de: <per què decidir si altres ja ho fan>; doncs precissament per ser part d’aquests que escullen, per sentir que quan es prèn una decisió, tu en formes part. Tot i que sembla ser un peix que es mossega la cua, estic segur que amb el convenciment de tots i l’aposta clara per la participació dels partits, pot deixar de ser-ho.

Carta publicada al diari El Punt el diumenge 31 de gener de 2010.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/23-lectorescriu/130541-valors-i-participacio-democratica.html?tmpl=component&print=1&page=

Bones Festes a tothom!!

Desitjo que passeu unes molt bones festes de Nadal i una feliç entrada al nou Any 2010!!
Molta sort i salut a totes i a tots!!!

El preu de la mort

Llegint la premsa d’aquests dies he quedat sorprès respecte d’alguns titulars i opinions d’organitzacions polítiques juvenils. Estic parlant del debat que ha generat la proposta de reforma de l’Impost de Successions.

Fa poc, els Joves d’Esquerra Verda llançaven una campanya al respecte titulada “Ells volen eliminar-se l’impost de successions (referint-se a la classe política catalana); i noslatres (els ciutadans) volem serveis públics. Suposo que amb això enten que només la classe política paga l’impost, mentre que el ciutadà en rep el benefici; que només les persones amb cert poder adquisitiu paga l’impost, mentre que el benefici es reparteix.

Sincerament, no m’agrada la campanya, com tampoc m’agrada la d’Unió de Joves, ni com tantes altres que es fan.

M’explico. És cert que l’Impost de Successions és un bon intrument redistributiu; però no es pot obviar que la mort, per sort o per desgràcia ens afecta a tots, i que ja té un preu. De la mateixa manera que afecta als llegats el pagament d’aquest impost per adquirir allò que els nostres progenitors han pagat i ben pagat durant molts anys de la seva vida.

No podem oblidar que no s’està parlant de supressió, com entenen uns, sinó de reforma; o de mesures que podien haver près els altres quan tenien la possibilitat de fer-ho.

Tampoc vull, però, que se’m mal interpreti, i es vegi aquesta carta com un atac directe i dirigit; sinó com una simple opinió crítica amb exemples que recolzen els arguments.

Carta publicada al Diari de Tarragona el diumenge 13 de desembre com a "Carta del dia"

Això no s'acaba

No menteixo si us dic que el nombre de publicacions al bloc ha disminuit de forma considerable. Això és degut a la manca de temps, de petites estones per poder escriure les meves reflexions; perquè són moltes les idees i coses per dir, però falta trobar el moment per dir-es, i en aquest cas, per escriure-les.

Aquest bloc no va nèixer amb cap altre voluntat que no fos la de fer partíceps a tots aquells que ho desitgin de les coses que ens envolten, de transmetre sensacions, opinions i pensaments sobre els esdeveniments més propers i els que no ho són tant. I és evident que per tenir la seguretat de poder publicar allò que als mitjans difícilment podria aparèixer.

Ara em trobo amb que és poc el temps que li dedico i sincerament no m'agrada; perquè considero la xarxa un espai molt útil per compartir sensacions i debats. I segurament és aquest el motiu d'aquesta publicació. Perquè vull que quedi clar que per poques que siguin les publicacions, jo continuo estant darrere d'aquest bloc, que espero poder renovar d'una vegada per totes. (I és que no són poques les vegades que ho he dit això, però crec de debò que renovar dóna vitalitat i produeix una nova dosi de motivació).

Sense més a dir-vos, acabo ja amb un "ARA TORNO!"

Castanyada amb castanyes i... sol

Aquest cap de setmana la Joventut Socialista de Tarragona ha sortit al carrer per fer-se partícpes de la Festa de la Castanyada.

Tot i no ser una jornada de fred, la venda de castanyes torrades ha funcionat prou bé. Ho demostren els quilos venuts i les diverses felicitacions que hem rebut de persones que s'acostaven i compraven a la nostra paradeta.

No qualsevol 25 d'octubre...

Avui he pogut tornar a compartir envoltat d'amics la 25a Festa de la Castanyada de Vilanova de Prades. No vaig errat si dic que és el primer cop que escric sobre el meu poble; però si us he de ser sincers no veia l'oportunitat de fer-ho en aquest bloc. Però avui és diferent.

Tampoc tinc previst fer un treball monogràfic sobre el dia d'avui, però he de dir que estic orgullós de veure que, aquest any sí, ha estat un èxit de participació i activitats. Tan de marxants, institucions i autoritats, colles geganteres de l'Espulga i Montblanc, grallers i bastoners, i milers de curiosos que no s'han volgut perdre aquesta festa més que consolidada. I no menteixo quan us dic que s'han servit més de 1500 entrepans. I és que any rere any el Mercat de la Castanya esdevé una gran festa de germanor i crec que la segona festa major de Vilanova.

Felicitats un any més!!!