L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.
Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.
Prendré el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre camesque em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.
Del llibre Vacances pagades, 1960.
Ja és hora de prendre's un petit descans per tal de desconnectar una mica de tot.
Fins aviat companys blocaires!!!
