Horitzó Progrés
_________________________________________
dimarts 22 de desembre de 2009
diumenge 13 de desembre de 2009
El preu de la mort
Llegint la premsa d’aquests dies he quedat sorprès respecte d’alguns titulars i opinions d’organitzacions polítiques juvenils. Estic parlant del debat que ha generat la proposta de reforma de l’Impost de Successions.
Fa poc, els Joves d’Esquerra Verda llançaven una campanya al respecte titulada “Ells volen eliminar-se l’impost de successions (referint-se a la classe política catalana); i noslatres (els ciutadans) volem serveis públics. Suposo que amb això enten que només la classe política paga l’impost, mentre que el ciutadà en rep el benefici; que només les persones amb cert poder adquisitiu paga l’impost, mentre que el benefici es reparteix.
Sincerament, no m’agrada la campanya, com tampoc m’agrada la d’Unió de Joves, ni com tantes altres que es fan.
M’explico. És cert que l’Impost de Successions és un bon intrument redistributiu; però no es pot obviar que la mort, per sort o per desgràcia ens afecta a tots, i que ja té un preu. De la mateixa manera que afecta als llegats el pagament d’aquest impost per adquirir allò que els nostres progenitors han pagat i ben pagat durant molts anys de la seva vida.
No podem oblidar que no s’està parlant de supressió, com entenen uns, sinó de reforma; o de mesures que podien haver près els altres quan tenien la possibilitat de fer-ho.
Tampoc vull, però, que se’m mal interpreti, i es vegi aquesta carta com un atac directe i dirigit; sinó com una simple opinió crítica amb exemples que recolzen els arguments.
Carta publicada al Diari de Tarragona el diumenge 13 de desembre com a "Carta del dia"
