Ahir el Tribunal Constitucional -un TC molt qüestionable des del punt de vista de legitimitat i rigorositat- va emetre l'esperada sentència sobre el nostre Estatut. Aquell que els catalans vàrem votar en referèndum i que estava sobre la taula dels modistes des de feia 4 anys gràcies als salvadors de la pàtria espanyola: el Partido Popular.Parlo de manca de legitimitat i rigor perquè aquest TC té quatre magistrats amb mandat caducat, perquè ha viscut un període de politització de la justícia impressionant i perquè difícilment els ciutadà creu ja en ell. Us imagineu una institució com ara la Generalitat i el seu govern que després de quatre anys d'haver acabat el mandat seguís governant sense haver convacat eleccions? Què pensaríem els ciutadans del país?... Doncs a mode d'exemple és el que passa a la màxima instància de vetlla de la Constitució espanyola.
Parlo també de referèndum. I és que l'EAC de 2006 va tenir el gran suport dels catalans; fet que li dóna un plus de rellevància jurídica i social. Però és que a més, l'Estatut representa una llei paccionada entre l'Estat i Catalunya. I això, els que tenim algun coneixamentsobre ciències jurñidiques sabem el què significa. És llei orgànica de l'Estat. I que això serveixi per aclarir els dubtes a aquelles persones que pensen que el text només és una cosa dels catalanets...
Amb el poc temps que he tingut, he repassat el fallo del tribunal amb l'Estaut a la mà. I no m'agrada el que m'hi he trobat. No m'agrada que 30 anys després encara s'usi un concepte tan ranci i retrògrada com "indisoluble unidad de Espanya", que per molt que hi aparegui a la CE em sembla i em semblarà sempre allò de "atado y bien atado".
Jo no vaig poder votar l'Estatut en referèndum, per edat, no per manca de consciència ni de sentiment. Però me'l sento meu com el que més. Perquè per a mi, com a molts d'altres, representava i representa un nou pas endavant per Catalunya, perquè representava i representa la Catalunya motor dels canvis, perquè represnetava i representa la Catalunya que vol ser, i la que vol conviure. Però des del meu punt de vista, ara cal plantejar-se una cosa: I ara què?
El 30 de setembre sortia del Parlament de Catalunya l'Estatut més ambiciós que el nostre país hagués pogut tenir mai. I aquí no cal enganyar-nos, sabíem del cert que aquell no seria el que entraria en vigor. Però això tan se val, perquè aquell fet representava la unitat del país, una unitat que alguns varen trencar i escapçar. Representava un canvi de model, un nou entendiment amb l'Espanya que ens comprèn i ens escolta; i un sobreesforç de cara a la que mai ens ha volgut conèixer. Però es que ara ja em sembla que ja no ens escolta ni ens comprèn ningú; és, de fet, que gran part no accepta certes diferències entre territoris que enriqueixen i fan més gran l'Estat espanyol. Aquesta concepció els espanta i els fa sortir orticària. L'Espanya enverinada per injeccions d'odi d'alguns partits cap a Catalunya ho fan i ho faran incompatible.
No dubteu, però, que aquest fet ens enforteix. I que davant d'això, agafo forces per seguir treballant en el projecte en el què crec.
Visca Catalunya!
6 consciències diferents:
Eloi, estic completament d’acord amb tu. Comparteixo fil pel randa tot el que has escrit. Dit això, m’agradaria fer-te unes anotacions :
-El tribunal constitucional fa 2 anys ó 3 que està caducat, entre d’altres coses perquè el PSOE i el PP no s’han posat d’acord a l’hora de renovar els jutges que el composen, per part la responsabilitat es tant del PSOE com del PP.
-El PP es el principal culpable del recurs del TC, al portar al constitucional l’estatut de Catalunya, que va ser aprovat pel Parlamento espanyol i referendat per votació popular en referèndum. Però al recurs d’anticonstitucionalitat s’hi van sumar el defensor del Pueblo ( PSOE), i algunes comunitats autònomes tant del PP com del PSOE.
-No vull ni parlar del ZP i les seves promeses del estatut aprovat pel parlament de Catalunya.
Resumin, amb aquesta sentència queda clar que Catalunya que es va dotar d’un nou estatut d’autonomia a l’any 2006, no hi te cabuda a la constitución Española, per tant Catalunya no té cabuda a España.
Amb sentències com aquestes i manifestant per 8 vegades frases com “la indisoluble unidad de España”, el que estan fomentant precisament es la fragmentació de l’estat espanyol, ja que donarà ales a les tesis independentistes, que tornaran a sorgir encara amb mes forces!!.
Per cert a veure que fareu amb els vostres socis independentistes de ERC, que volen la Independència, ara mes cridaners que mai. Clar que... per lo que us queda en el convent....
Recursos presentants en nom de milers de signatures ciutadans qu el PP es va encarregar de recollir Quim, no ho oblidis.
Respecte lo del convent... és fàcil entendre aquesta afrimació sabent de qui prové. Quim pels de CiU Catalunya i la Generalitat és un convent que us pertany i que heu de recuperar sigui com sigui. Per a nosaltres representa les persones per les qui hem de seguir treballant amb ple convenciment i entusiasme.
I m'agradaria que quan en President demana una resposta ciutadana unitària, CiU no faci el baix o crei un discurs paral.lel sobre els membres del govern.
Salut!
Quim varias cosas:
Poner a PP y PSOE en su relación con catalunya a la misma altura es demencial y chovinista.
Mugica actualmente no milita en el PSOE, entre otras cosas porque es incompatible con su actual cargo de Defensor del Pueblo, por cierto el cual le fue otorgado por Aznar, que como bien sabes es un amante empedernido del socialismo.
Y en último lugar decirte que con Zapatero por un lado y Maragall y Montilla por el otro Catalunya a llegado a las máximas cotas de poder de los últimos 300 años (esos que tanto os gusta repetir, yo diría de su historia). Y que si alguna cosa no se ha cumplido no ha sido precisamente por culpa de Zapatero. Aunque entiendo que a CiU no le quede decir otra cosa.
Alejandro Uffff. y lo peor de todo es que te lo crees!!!las mas altas cotas de poder???, en que mundo vives tu??
Respeto del PSOE por Catalunya???te nombro dirigentes socialistas que tienen mucho aprecio por catalunya y los catalanes??? empiezo?? recuerdas un tal Guerra que habia de pasar el cepillo al estatut?, i al Rodriguez Ibarra?, y a Bono? enfin...
Eloi lo del convent era una expresió. Nosaltres ens prenem molt en serio el nostre pais que es Catalunya.
les signatures recollides pel PP les van recollir a Espanya, també a Catalunya, però majoritariament a espanya amb campanyes de desacreditació contra Catalunya.
de totes maneres he començat dient que estaba totalment d'acord amb el teu post.
Una expressió que va més enllà d'ella mateixa.
Salut!
Per cert Eloi, no t'ho he dit m'agrada molt el nou diseny del teu bloc, es veu mes dinàmic,modern, mes fresc. En una paraula m'encanta.
Enhorabona pel teu nou disseny.
Ja m'explicaràs com l'has fet, tinc ganes de renovar el meu bloc.
Publica un comentari