1) La supressió de l’impost és un regal fiscal innecessari a les persones més riques, precisament en època de disminució de la despesa en els serveis públics.
2) El Govern catalanista i d’esquerres va promoure dues reformes d’aquest impost que van eliminar qualsevol cas d’injustícia. Aquelles persones que heretin béns com ara el primer habitatge del seu cònjuge, pare/mare o fill/filla ja estan pagant hores d’ara o bé res o bé quantitats plenament assumibles.
3) La pràctica supressió de l’impost es justifica per una pretesa situació de discriminació. Catalunya es trobaria en una situació de desavantatge respecte de Madrid i València i confirma quins són els models de referència de CiU: els governs profundament conservadors de la Sra. Esperanza Aguirre i del Sr. Francisco Camps.
4) Parlar de discriminació és una fal•làcia: cada govern decideix com legislar sobre els seus impostos i la seva hisenda. Madrid i València decideixen lliurement tenir menys ingressos, i ho repercuteixen sobre les seva despesa pública. D’aquesta manera, tant la Comunitat de Madrid com la Comunitat Valenciana tenen nivells de serveis públics significativament inferiors als de Catalunya. Qüestió de models.
5) Aquest impost, tal com va quedar formulat amb la reforma endegada pel Conseller Castells és plenament homologable a impostos que graven les successions i donacions als països del nostre entorn immediat: França, Anglaterra, Alemanya, Itàlia.
6) No hi ha cap evidència quantitativa de deslocalitzacions i “evasió fiscal” des de Catalunya cap a Madrid, cap a València, o cap a altres territoris pel fet de seguir tenint un impost de successions per a les transmissions de grans patrimonis. No hi ha estudis, no hi ha estadístiques. El conseller d’Economia en ser demanat per la font d’aquesta certesa va respondre “jo veig molts cotxes amb matrícula d’Andorra”.
7) Els pocs contribuents que es veuran beneficiats per aquesta nova reforma tributaran encara menys que si residissin a Madrid o a València. No es pretén igualar sinó que fins i tot es millora respecte aquestes dues comunitats. Seran ara doncs els ciutadans de Madrid i València els qui patiran una discriminació envers Catalunya?
8) Indigna que es vulgui complir de totes passades amb aquesta part del programa, quan el programa de CiU també deia que es mantindria com a mínim el nivell actual de despesa en salut durant els primers dos anys de mandat, i en canvi es planteja una retallada del 10% només pel 2011.
9) Aquesta disminució d’ingressos incrementa la pressió sobre la retallada de les despeses. Els diners que s’estalvien els que menys problemes tenen els hauran de pagar en forma de menys serveis rebuts els que més problemes tenen. Plantejament essencialment regressiu en termes socials que xoca amb la mínima idea de justícia i sensibilitat social. Sabem que Catalunya travessa moments difícils, però no pot assumir un pressupost que no apostarà per la reactivació econòmica ni per la defensa de la prestació dels serveis públics en condicions de qualitat.
10) CiU ha demostrat no tenir sentit de Govern. No governa per la majoria del país. La idea de que rebaixar impostos als més rics acaba generant beneficis per al conjunt és una idea ja provada i desestimada. Aquests regals només tenen per efecte incrementar la càrrega fiscal relativa de les classes mitjanes i modestes. L’impost de successions subsisteix amb ple consens en països com aquells en els que Catalunya s’ha emmirallat tradicionalment. Avui Catalunya ha fet un pas per allunyar-se’n. Un pas en enrere.
Font: socialistes.cat
2) El Govern catalanista i d’esquerres va promoure dues reformes d’aquest impost que van eliminar qualsevol cas d’injustícia. Aquelles persones que heretin béns com ara el primer habitatge del seu cònjuge, pare/mare o fill/filla ja estan pagant hores d’ara o bé res o bé quantitats plenament assumibles.
3) La pràctica supressió de l’impost es justifica per una pretesa situació de discriminació. Catalunya es trobaria en una situació de desavantatge respecte de Madrid i València i confirma quins són els models de referència de CiU: els governs profundament conservadors de la Sra. Esperanza Aguirre i del Sr. Francisco Camps.
4) Parlar de discriminació és una fal•làcia: cada govern decideix com legislar sobre els seus impostos i la seva hisenda. Madrid i València decideixen lliurement tenir menys ingressos, i ho repercuteixen sobre les seva despesa pública. D’aquesta manera, tant la Comunitat de Madrid com la Comunitat Valenciana tenen nivells de serveis públics significativament inferiors als de Catalunya. Qüestió de models.
5) Aquest impost, tal com va quedar formulat amb la reforma endegada pel Conseller Castells és plenament homologable a impostos que graven les successions i donacions als països del nostre entorn immediat: França, Anglaterra, Alemanya, Itàlia.
6) No hi ha cap evidència quantitativa de deslocalitzacions i “evasió fiscal” des de Catalunya cap a Madrid, cap a València, o cap a altres territoris pel fet de seguir tenint un impost de successions per a les transmissions de grans patrimonis. No hi ha estudis, no hi ha estadístiques. El conseller d’Economia en ser demanat per la font d’aquesta certesa va respondre “jo veig molts cotxes amb matrícula d’Andorra”.
7) Els pocs contribuents que es veuran beneficiats per aquesta nova reforma tributaran encara menys que si residissin a Madrid o a València. No es pretén igualar sinó que fins i tot es millora respecte aquestes dues comunitats. Seran ara doncs els ciutadans de Madrid i València els qui patiran una discriminació envers Catalunya?
8) Indigna que es vulgui complir de totes passades amb aquesta part del programa, quan el programa de CiU també deia que es mantindria com a mínim el nivell actual de despesa en salut durant els primers dos anys de mandat, i en canvi es planteja una retallada del 10% només pel 2011.
9) Aquesta disminució d’ingressos incrementa la pressió sobre la retallada de les despeses. Els diners que s’estalvien els que menys problemes tenen els hauran de pagar en forma de menys serveis rebuts els que més problemes tenen. Plantejament essencialment regressiu en termes socials que xoca amb la mínima idea de justícia i sensibilitat social. Sabem que Catalunya travessa moments difícils, però no pot assumir un pressupost que no apostarà per la reactivació econòmica ni per la defensa de la prestació dels serveis públics en condicions de qualitat.
10) CiU ha demostrat no tenir sentit de Govern. No governa per la majoria del país. La idea de que rebaixar impostos als més rics acaba generant beneficis per al conjunt és una idea ja provada i desestimada. Aquests regals només tenen per efecte incrementar la càrrega fiscal relativa de les classes mitjanes i modestes. L’impost de successions subsisteix amb ple consens en països com aquells en els que Catalunya s’ha emmirallat tradicionalment. Avui Catalunya ha fet un pas per allunyar-se’n. Un pas en enrere.
Font: socialistes.cat
0 consciències diferents:
Publica un comentari