El PSC celebrarà aquest cap de setmana el seu 12è Congrés. Sota el lema “Nou PSC”, el congrés del partit ha de suposar, sens dubte, una jornada de tres dies de debat i de reflexió; però sobretot, ha de significar el primer pas decidit i convençut del canvi que la societat civil ens reclama a tots els socialistes. Un canvi, que més enllà de la nova direcció que ha d’afrontar aquesta nova etapa, ha d’implicar la renovació i la reorientació de la nostra política.
M’atreveixo a afirmar, perquè així ho crec, que el socialisme català ha sabut i ha tranformat els nostres pobles i ciutats, i per tant, la vida dels seus ciutadans i ciutadanes, des de la recuperació de la democràcia; al govern o a l’oposició. És aquest el motiu pel qual considero que aquest cap de setmana el Partit dels Socialistes de Catalunya té l’oportunitat, ja no de renovar-se ell mateix, sinó de recuperar l’únic discurs autèntic del PSC; perquè és això el que ens reclamen els catalans i catalanes.
Molts pretenen convertir aquest congrés en un debat de candidats, en un combat a mort entre més o menys catalanisme i entre més o menys esquerra. I així ho reflectiran molts mitjans de comunicació l’endemà, siguin quins siguins els resultats del congrés.
Que el PSC defensa el catalanisme d’esquerres, perquè així ho és per definició; no hauria de ser dubte per a ningú. Catalanisme que per a alguns només significa enarborar més que ningú la nostra senyera, fer-se-la seva, fins a tal punt d’erigir-se com a l’únic representant de la catalanitat. Catalunya ha d’entendre que ser catalanista no suposa lluir símbols nacionals, però a nosaltres ens toca entendre que en els darrers temps, és cert, ens hem allunyat d’aquestes idees que ens defineixen i ens fan ser el que som.
Aquest cap de setmana es té l’oportunitat de recuperar, i dic recuperar i no renovar, les idees pròpies del socialisme català. No es pot plantejar aquest congrés com la pedra filosofal que, d’un dia per l’altre, ens canviarà de dalt a baix; però sí que hem de ser capaços de convertir aquest 12è congrés en la primera pedra que ens conduirà als canvis que la societar catalana ens demana.
Eloi Menasanch i Sevil
Article publicat a:
